Hoy tenemos zarzuela en catalán: dos fragmentos de “Cançó d’amor i de guerra”, de Rafael Martínez Valls. Ambientada en Vallespir (sur de Francia) durante la Revolución Francesa (1793) cuenta las aventuras de Francina (hija del dueño de una fragua) y Eloi (trabajador en la fragua, enamorado de ella), frente a las pretensiones de Ferrán Ridau (hijo del Alcalde)
En primer lugar, el dúo de Eloi y Francina, interpretado por Amadeo Casanovas y Lina Richarte
DivShare File - Mart Valls_ Cançó_ Duo de Francina i El.mp3ELOI
Per tu, Francina meva,
vaig fer-me forjador,
per tu va abrandar-se
el foc d’amor dins el meu cor
FRANCINA
La llum de tes mirades
cuiava el meu accent
doncs a elles dictaren
el meu amor fervent.
ELOI
Recordo les paraules
que prop de la fornal
brollaren de tos lavis
en aquell moment sens igual.
Tos ulls d’amor parlaven
d’aquel sentit amor
que sols la mort
podria desfer amb sa dissort.
FRANCINA
Per tu tindré com joia
la glòria preada
d’amor sens igual
fins que la mort arribi
serà estimar-nos
el nostre ideal.
Sens tu la més trista agonia
ompliaria ma vida de dol
i en mos ulls que ara són llum i dia
les boires vindrien
d’amarg desconsol.
ELOI
Francina de ma vida
les teves paraules
seran bell consol.
Ja saps que jo, Francina,
mis moltes t’he jurat
que fondrem nostres vides en una
i farem de tots dos un sol ser.
FRANCINA
Que vingui prompte l’hora
que el gran amor nostre
puguem expandir.
ELOI I FRANCINA
Res podrà trencar
el que és el nostre sentir.
FRANCINA
Eloi aimat, que mai oblidis
lo que em juraves.
ELOI
Jamai!
FRANCINA
Jo puc jurar-te que seré teva
per sempre més.
ELOI
Cel meu !
ELOI I FRANCINA
L’amor de nostra vida
será nostre ideal,
com vàrem jurar-nos un vespre
al peu de la fornal.
La llum de tes mirades
guiava el meu accent,
doncs a elles distaren
el meu amor fervent.
Y ahora, la Cançó de l’avi Castellet (el abuelo de Eloi), por Manuel Ausensi
DivShare File - Mart Valls_ Cançó_ Romanza de l_avi Cas.mp3Mestre Andreu, jo sóc un pobre pastô
que m’he fet mort vell prop de les carenes;
voldria ser un rei molt poderós
per donar-vos una joia de valor,
però l’ofrena que pue fer-vos
és solament una cançó :
escolteu-la i accepteu-la
que és la unica riquesa
que disposa el vell pastô.
Les neus de les muntanyes
em diuen adéu,
les pedres de la serra
m’ho diuen també…
Trist i ben trist cantava
un caduc vell pastor
veient que n’arribava
sens trigar la tardor.
Jamai més les muntayes
podré tramuntar,
adéu cabana amada,
adéu mon ramat.
Dolça jovinesa, trista recordança
lluny de mi la pena del teu bon record.
Pastor, vellet i trist caduc pastor.
Ton cor viurá en la neu del Canigó.
Cantava de nit i dia
l’angoixa trista
del seu bon cor.
La mort tingué pietat del seu dolor
i va tancar sos ulls amb un petó.
Posarem damunt sa fosa
una creu feta del seu bastó.